Un lloc qualsevol? No! Havia de tenir una temàtica especifica. Gegants? Sí sí... Però exactament, què es podria fer amb la temàtica gegantera? Realment no ho tenia gens clar. Així doncs, vaig decidir tirar pel dret i fer una pàgina de manga i anime. Malauradament la web mai va arribar a la xarxa.

Però una bona tarda d'estiu de 2002 vaig topar-me amb una web de Mataró: una web que recollia tots els seus gegants dels barris, escoles, associacions, esplais... I vaig pensar... Caram! A Badalona seria interessant tenir-ne una! Però tan sols va ser un pensament puntual.

La passió pels gegants, i en especial els badalonins, ve de ben petit. Ja amb 3 anys tinc flaixos de veure ballar gegants per la Plana i a la Plaça de la Vila. A la meva escola, la Jungfrau, tenien tres gegants: En Jofre, la Clementina i en Quimet, als quals els vaig agafar molta estima. A partir d'aquí, els vaig anar seguint la pista, juntament amb els gegants de Badalona. Era tota una aventura trobar-se’ls per casualitat pel carrer. Alts, majestuosos i amb la mirada ferma em captivaven. Suposo que el fet que la meva primera Llar d'Infants s'anomenés "El Gegant del Pi" hi deu tenir alguna cosa a veure. I per casualitats, podem dir que el primer gegant que recordo, amb 3 anys, és l’Elisenda geganta del Pi de Barcelona.

La passió vers ells era tal que fins i tot vaig acabar portant-los i fent-me de la colla de la Jungfrau per seguir-los encara de més aprop. Anys després començaria a ballar els gegants de Badalona. L'Anastasi, la Maria, en Jeroni, la Badamar, en Ferrer, la Elionor, en Ripal i la Brunel•la. Uns gegants als quals tenia respecte, però també estima i que vaig començar a conèixer més profundament cap a l'any 2004. Uns gegants que sempre veia des de les llunyanies i ara el misteri ha acabat sent part de mi.

Originàriament la web havia de tenir els noms de "La Web dels Gegants de Badalona", "La Web dels Gegants badalonins" o, fins i tot, "La Web Decumanus dels Gegants de Badalona". Però cap d'aquests noms s'ajustava al perfil de la web, i també podria crear mals entesos. Per tal d'evitar mals entesos es va decidir col•locar el "No Oficial".

La present web neix en un període ancestral pel que fa a producció de pàgines web. Neix una web tradicional personal, casolana i amb codi HTML. Aleshores començaven a néixer les anomenades xarxes socials virtuals. Fotologs, Facebooks, Netloogs, Metroflogs, Spaces, Picases Wikis són exemples de les diverses xarxes socials que han acabat substituint la pàgina casolana que anomenava fa un moment. Un altre factor fou la desaparició de dominis gratuïts com GeoCitites (1995-2009), en la qual la present web hi va estar hostatjada.

GEGANT? QUÈ ÉS UN GEGANT?

Exactament! De ben segur que els veiem durant totes les Festes Populars, però si ens ho pregunten no sabríem què respondre.

Segons el mite, un gegant és la magnificació d'un personatge que viu en l'inconscient col•lectiu i de dimensions exagerades per destacar-ne el seu significat. Goliat, Samsó o Sant Cristòfol (personatges bíblics); Hèrcules, Polifem o Atles (del mite grec). Però aquí Catalunya també hi han mites que, molts cops, s'han acabat personificant en gegants festius: Fort Farell, el moro Ferragut o en Plafalgars. Tots ells exemples gegants que han existit o que sempre existiran en la mitologia humana.

Però els gegants que actualment surten són una mica diferents. Sembla ser que els gegants, com també el bestiari festiu, neixen amb la intenció d'escenificar diversos passatges de la Bíblia durant la festa del Corpus Christi, que fou instaurada al segle XIV. Així doncs, el primer gegant català en el Llibre de Solemnitats de Barcelona on hi consta: "Lo Rey David ab lo jigant".

Al segle XVI els gegants perden el seu sentit religiós que havien tingut fins aleshores, i el substitueixen per un sentit més popular. El primer gegant que es coneix amb un nom propi és el moro Ferragut de Vilafranca del Penedès, que va participar el 1601 a la canonització de Sant Raimon de Penyafort. Però no és fins a partir del 1548 que coneixem l’existència de la primera geganta, quan es parla de “lo giant i la gigentessa” de Tortosa.

Quan l’any 1716 Felip V instaura el Decret de Nova Planta les manifestacions populars es veuen greument afectades. Però molt pitjors van ser les prohibicions de la Reial Cèdula de Carles III, de 1780, que va significar la desaparició de moltes figures festives, especialment les zoomòrfiques, i com no, també els gegants. Afortunadament, després de divuit anys sense que sortissin els gegants, aquests retornen a la seva activitat gràcies a la voluntat del duc de Lancaster.

Durant el franquisme els gegants es reservaven sols per sortir per les festes de Corpus Christi i Festes Majors, entre d’altres festes. Entrats a la dècada dels 60 el Corpus desapareix i amb ella molts gegants queden arraconats en moltes parròquies. Després de la desaparició del franquisme hi ha un esclat sense precedents de cultura popular catalana. D’aquesta manera, es van fer molts gegants (molts eren de tipus manotes, és a dir amb braços solts) i també se’n recuperen molts d’antics. Així ha sigut com la tradició dels gegants ha arribat fins als nostres dies.

GEGANTS A BADALONA

La tradició gegantera de Badalona neix el 1858 amb la presentació dels primers gegants de la ciutat, avui dia coneguts com Anastasi i Maria. El pas del temps, i també els canvis generacionals, va propiciar que més tard nasquessin tres parelles més que servirien per substituïr-se unes a altres o bé per tal de recuperar la tradició dels gegants.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Anastasi i Maria al 1902 (1) Gegants Reis al 1950 (2)Ferrer i Elionor al 1978(3) Ripal i Brunel·la al 1985 (4)

A principis i mitjans el segle XX els gegants tan sols es dedicaven a sortir per Corpus o per la Festa Major d'Agost, tot i que puntualment se’ls podien veure en alguna altra celebració popular. A més, durant aquesta època també havia existit una geganta que es passejava sola i també uns gegants que havien estat a Sant Jeroni de la Murtra.

Gegants que van participar a una festa a principis de segle XX i que es relaciona amb una notícia del diari "La Renaixença" del 15 de setembre de 1990. (5)

Arriben els anys 80. La mort del General Franco propicia al retorn de la Democràcia. Amb ella la cultura catalana, després d'un període aparentment letàrgic, es desperta. La gent surt al carrer en un ambient festiu. Els gegants, com no, no podien faltar a aquella cita.

La festa badalonina trigaria una mica en consolidar-se. El primer pas seria rebatejar les "Fiestas Primaverales" per el de "Festes de Maig". Unes festes, en part, hereves de la Festa Major d'Agost. Les entitats i associacions de veïns es bolquen en la celebració d'actes i molts d'aquells actes ens han arribat fins a l'actualitat com La Festa del Badiu (al Parc de Can Solei) o Les Migues (al barri de la Salut). El consistori intentà, tímidament, anar posant el seu "granet" de sorra per la harmonització de la festa.

L'Ajuntament es trobà amb poques entitats de cultura popular catalana com l'Esbart Sant Jordi des de 1951 (de l'Orfeó badaloní) i Badalona Sardanista (re-engegada al 1973). Així doncs, i per tal de crear un patrimoni viu i alhora refent, l'ajuntament encarregà la construcció d'una parella de gegants i diversos nans.

Més tard, i per sorpresa, reapareixen els primers gegants que havia tingut Badalona des de l'any 1858. L'ajuntament de Badalona encarregà una restauració i, malauradament, dos anys després (al 1986) foren víctimes d'un greu incendi que va afectar la parella. No obstant, d'aquell accident en sorgiria un grup de badalonins amb l'esperit que mai més tornés a passar una cosa semblant: naixia l'actual Colla de Geganters de Badalona (1986). Aquesta nova entitat agafaria la organització de les trobades anuals que ja havien començat un parell d'anys abans.

Fulletó informatiu sobre l'estrena dels nous gegants Ripal i Brunel·la del Mar(6)

Paral•lelament (i, aparentment, sense cap relació) a Llefià neixen un parell de gegants anomenats Bacus i Torre de l'Ou. Serien els primers gegants que naixerien d'una voluntat veïnal. Els centres educatius també neix un esperit de tradicions catalanes. A principis dels anys 80, sembla ser que neixen els primers gegants d'escola de Badalona al CEIP Escola Jungfrau. Uns gegants que a finals dels 80 serien substituïts per uns que actualment encara surten per les Festes de Maig. També es tenen referències de gegants desapareguts a les escoles Garbí i Alexandre Galí.

Torre de l'Ou i Bacus, gegants de Llefià, en una sortida fora de Badalona. (7)

Als anys 90 es recuperen els gegants Valencians dels anys 70 i es batejen com a Ferrer i Elionor. Una mica més tard, les escoles Joan Maragall (antiga escola Primer Niuet), Ventós-Mir (al 1994) i Llibertat (1996) estrenen els seus gegants. El barri de Pomar també es estrena els seus propis gegants, el Baró de Gotmar i la Maria Assumpta, que malauradament no van causar massa expectació al barri i actualment són dut pels geganters de Badalona. Al 1996, es recuperen ens antics gegants Reis, que sortien pel corpus a mitjans de segle XX.

Estrena d'en Jeroni i la Badamar el juny de 1996 a la Plaça de la Vila. (8)

Curiosament el mateix any 1996 es recupera la festa del Corpus (festa d'on tenen l'origen la majoria d'elements festius catalans) a Badalona. Es tornaven a confeccionar catifes per tot el barri de Dalt la Vila i es va retornar a la processó festiva amb la participació d'entremesos (com els gegants, l'aliga -introduida al 1998-, i el drac) i també alguns balls populars com els Bastoners de Canyet. Malgrat els esforços dels veïns de Dalt la Vila i de la mateixa Parròquia de Santa Maria la festa retrobada no té massa a veure amb el Corpus de mitjans dels anys 50. Sobretot es nota amb la participació popular.

Imatge de la Processó Corpus de Badalona de 2006. (8)

Si alguna cosa tenen d'especial els gegants és que aquí es fan ballar. Fer ballar un gegant és l'art de moure un gegant mitjançant una coreografia prèviament escrita i assajada. Partint d'aquesta base al 1997 es realitza el primer Badagegants (amb el nom adoptat d'una festa de l'any anterior) una festa on pren com a protagonisme el ball de gegants. En aquella festa s'estrenà un ball on totes les figures presents hi participaven al final de la festa. Seria l'any que s'estrenaria el conegut Reneixement Gegant, un ball inspirat en un llac d'aigua.
Una altra cosa de la qual cal fer menció de la nova festa és l’èmfasi que es fa en la música que acompanya als gegants. Durant la mostra de balls de gegants un grup folk específic (Ministrils del Raval que posteriorment serien El Grupet) s'encarregà d'interpretar les músiques de la mostra de balls, i així donar homogeneïtat a l'acte. En contrapartida, a la Plaça de la Vila, l'any 1997, se celebrà el primer Concert de Gralles (o Mostra de Músiques Tradicionals), on cada grup forani interpretava les seves músiques. Als gegants badalonins tradicionalment sempre se’ls ha vist acompanyats per gralles. Originalment, s'havien sentit flabiols. Tot i que cal fer èmfasi que gegants d'escoles s'han pogut escoltar amb instruments com flautes (com ara el CEIP Joan Coret) o acordions diatònics (com ara el CEIP Jungfrau) i més recentment, la batucada també s'ha escoltat, tot i que amb menys presència.

Estrena del ReneixementGegant l'11 de maig de 1997 a la Plana amb la participació de 32 gegants alhora. (9)

Amb l'entrada del nou mil•lenni s'enceta una nova etapa en el món dels gegants badalonins. Llefià, el 2001, recupera la seva antiga tradició de gegants i capgrossos. Aquest cop fou de la mà dels Diables Kapaoltis de Sant Antoni de Llefià quan estrenen un gegant Dimoni. Al 2003 l'escola Jungfrau presenta el seu quart gegant, i la colla es consolida com a entitat sent així la segona colla gegantera d'importància a la ciutat. El 2005 les escoles Josep Boada (Gorg) i Joan Coret (Puigfred) estrenen els seus gegants. A diferència del Josep Boada, Joan Coret desperta un interès important vers el seu centre educatiu cosa que fa que el gegant se l'hagi vist més d'un i dos cops fora de l'escola en plena festa.

Sense que serveixi de precedent, durant la primera dècada del segon mil•leni es van creant petites trobades. Es per exemple el 2003 (estrena del gegantó Jam) i 2008 (en commemoració dels 20 anys dels gegants) a l'escola Jungfrau. El 2002 i 2008 i 2009 a l'escola Ventós-Mir. L'any 2006 l'escola Llorens Artigas en motiu del seu 25è aniversari celebra una trobada amb la participació de quatre colles badalonines.

Algunes de les "primeres" trobades de gegants badalonins alienes a les Festes de Maig a l'escola Llorens Artigues (2006) i Jungfrau (2008). (10) i (11)

Si parlem de gegants d'escoles, barris i ciutat també hem de parlar de gegants particulars. Són aquells gegants que neixen de la il•lusió d'algú en concret i a la vegada en són propietaris. A Badalona hi han tres casos així. El Follet Petit i el Bullafer, de mitjans dels 90, o el Pep del Carme del Carrer del Carme, en són un exemple. Però l'any 2005 neix un gegant important dins el context històric de la ciutat. Es tracta d'en Rigolf de Poià, un gegant de veritable mèrit escultòric. Malhauradement, ara no surt gaire, encara que durant els seus inicis ho havia fet molt. Posteriorment, i des de la mateixa iniciativa personal, neixen en Marcus Porcius i la Senyora de Pavillard. A ran d'aquestes incorporacions Badalona veu incrementada les activitats geganteres per la ciutat. És un exemple el Carnaval de Badalona (des de 2008) i la Festa Major del Front Marítim (des de 2007), celebrat al juliol, celebren cercaviles amb gegants.

Cercavila de gegants pel Front Marítim l'any 2008 (12)

El 2007 sembla que sigui un punt àlgid en quan als gegants de les escoles. Per primer cop l'escola Betúlia treu a passejar els seus gegants Betulina i Betulet (del 1999 i 2004 respectivament) durant el maig. L'escola Lola Anglada estrena el seu propi gegantó durant el Badagegants. Aquell any 2007 a més, l'Ajuntament de Badalona introdueix un nou acte durant les Festes de Maig. Es tracta de la Cercavila Petita on cada element infantil podia sortir a passejar i lluir-se en una festa especial per a ells. Un any després de la primera Cercavila Petita encapçalen la comitiva els nous gegantons Tasi i Mariona, estrenats l'agost de l'any anterior.

Tasi i Mariona encapsalan la II Cercavila Petita al 2008 (13)

Tasi i Mariona són els nous homòlegs en petit de l'Anastasi i la Maria. Neixen amb la voluntat de que cada any siguin duts per una escola diferent i així enfortir el vincle dels nens badalonins amb els gegants.

PROXIMAMENT!