Aquesta original figura és obra de Jordi Grau de Terrassa. Així doncs, va ser el 1992, i després de la ressaca olímpica, quan el constructor es "tancà" amb les membres femenines de la colla per tal de decidir quina seria la imatge de la nova gegantona (o gegantó). Pel que sembla aquella reunió va anar molt bé i d'allà en va sortir més que un simple esbós.

D'aquesta manera, la gegantona es va estrenar el 10 de maig de 1993, dins d els actes de la Nit de Sant Anastasi, poc abans de la cremada del Dimoni. Les reaccions dels badalonins en veure la Dimonieta no es van fer esperar, i és que la figura que es va presentar va ser realment sorprenent per tothom. Una seductora gegantona amb faccions angelicals, però que a la vegada li sorgien unes banyetes, que ens indicaven que és, ni més ni menys, que la filla del Dimoni de Badalona. A més, pel que sembla, és filla d'una de les gegantes de Badalona, quan una d'elles, en una nit de llamps i trons, es trobà amb el pecat. La Maria, la Badamar, l'Elionor i la Brunel·la, però, es guarden molt bé el secret entre elles.

La Dimonieta sempre va ben salvaguardada pels nens i les dones de la colla. Això vol dir que només la poden dur aquestes persones que formen part de la colla de geganters de Badalona.

D'especial menció són els seus atributs. Amb la mà dreta sosté una poma que ens convida a mossegar-la , i amb l'altra li surt una serp que ens fa anar amb precaució. També sosté una clau, penjada amb una cinta vermella, que qui sap exactament què obre...